Després de set edicions anuals de les Jornades de Signatura Electrònica (JSe), que reuneixen en cada a edició a més de 800 professionals del sector de les TIC i de les administracions públiques catalanes, l’Agència Catalana de Certificació ha decidit convertir aquest fòrum de debat i reflexió en un esdeveniment bianual. Amb aquest canvi de periodicitat es pretén aconseguir una renovació de temàtiques entre edicions i fomentar d’aquesta manera, la participació i posada en comú de més casos pràctics i experiències reals. Per aquest motiu, les properes JSe es realitzaran a la tardor de 2012 on esperem seguir comptant amb la vostra participació.

Un dels temes dels que més s’està parlant aquests dies és el de la privacitat a la xarxa. CATCert  va proposar debatre aquest assumpte  a les setenes Jornades de Signatura Electrònica en una sessió  anomenada “Control de la privacitat a les xarxes socials: utopia o realitat?”, que va comptar amb la presència de tres ponents: Antoni Roig, professor de Dret de la UAB,  Jordi Graells, coordinador d’Innovació a la Generalitat de Catalunya,  i Jordi Herrera, professor agregat del Departament d’Enginyeria de la Informació i les Comunicacions de la UAB. Si voleu, podeu veure la ponència sencera al nostre canal de YouTube ( Part 1 , Part 2, Part 3, Part 4) o les presentacions dels ponents al canal d’ Slideshare de les Jornades.

Passades les Jornades,  el debat va continuar a la xarxa al bloc de Jordi Graells,  espai en el qual els participants   van reflexionar sobre com preservar la nostra privacitat en aquest entorn web 2.0. Com a conclusió, es van arribar a extreure algunes pautes d’actuació mínimes derivades de les que adoptem en la nostra vida presencial, però sense que aquestes  anul·lin la capacitat transformadora de la xarxa.

Ara, el debat s’estén i aquest tema també s’ha publicat  al bloc del Gencat, sota el post ‘Com gestionar la privacitat a les xarxes socials a l’Administració’. Us animem a participar i dir la vostra!.

Aquest és l’objectiu de les conclusions de les Jornades: esdevenir un document breu elaborat  a partir dels coneixements , les experiències i casos reals presentats en les diverses sessions i dels temes debatuts entre els participants. Enguany s’inclou també una petita síntesi de les opinions i comentaris publicats al Twitter.

Us convidem a llegir el document amb les conclusions. Us pot fer servei per revisar els temes de  les Jornades o bé  identificar-ne un de nou  que us pugui interessar. Tot això també ho podreu fer des del nou espai de continguts a través d’una presentació o d’un vídeo.

Tal i com va discutir-se a la sessió de les Jornades “Control de la Privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?”, el control de la privacitat, avui en dia, amb la importància i envergadura que a les nostres vides han agafat les xarxes socials, de vegades es converteix en una veritable utopia.

Jordi Graells, ponent amb el que vàrem comptar en aquesta sessió, ha publicat recentment un post col·laboratiu, amb altres persones, que reflexiona sobre com proservar la nostra privacitat en aquest entorn 2.0 i ens fa arribar algunes pautes d’actuació mínimes, derivades de les que adoptem en la nostra vida presencial, però sense que aquestes no anul·lin la capacitat transformadora de la xarxa. Us convidem a llegir-lo.

Davant la pregunta formulada als assistents de les JSe a l’enquesta de satisfacció en que la es demanava si tenien prevista la seva assistència a les properes JSe, el 96% dels enquestats van contestar  afirmativament

Destaquen també altres resultats com que el 52,5% dels assistents consideren la realització de les JSe necessària i el 14,6% imprescindible; o que els aspectes més destacats van ser l’organització (amb un 4,10 sobre 5), seguit pels nous canals d’informació a la xarxa (amb un 4,04 sobre 5). Aquestes i altres dades les podreu trobar al dossier executiu de les Jornades que acabem de publicar al seu web.

Aquest dossier, que publiquem cada any a la finalització de les Jornades, engloba informació diversa sobre les JSe: procedència geogràfica i àmbit laboral dels assistents, opinió dels assistents sobre les JSe, impacte de les JSe als mitjans, etc. Un convidem a fer-hi  un cop d’ull i a que ens envieu els vostres comentaris!

Des de l’organització de les JSe, en nom de CATCert, esperem que passeu unes bones festes de Nadal, Cap d’Any i Reis.

Acompanyem aquesta felicitació amb la voluntat d’estar sempre presents per acompanyar-vos i guiar-vos en el vostre camí cap a una Administració segura amb la presentació de casos pràctics, l’espai d’assessorament, l’intercanvi d’experiències, els vídeos i les presentacions de les sessions que podeu trobar a l’espai de continguts, entre altres temes.

Per part nostra, amb les festes de Nadal agafarem forces per començar a organitzar ja les properes Jornades que realitzarem a mitjans de novembre del 2011 i esperem comptar amb la vostra presència.

Durant el taller “Usos de la signatura-e en els tràmits amb l’Administració: situació actual i  tendències” es van presentar les experiències de tres responsables de projectes de  tramitació en els quals  es fa servir la signatura electrònica en la relació amb els usuaris. Durant aquesta sessió, es va aprofundir en els avantatges de cada implementació i com cadascuna d’elles ha contribuït a millorar el procés documental de redisseny funcional, la racionalització i la simplificació, a banda d’afavorir l’eficàcia i l’eficiència dels processos. També es va fer esment dels nous reptes que té cadascun dels projectes amb l’objectiu d’introduir el debat entre els assistents.

Un cop acabada la presentació dels ponents, el primer d’ells,  José Aurelio García, coordinador per a l’impuls de l’Administració eletrònica del Ministeri d’Economia i  Hisenda, va fer una anàlisi detallada de l’activitat realitzada pel Ministeri, l’Agència Tributària i el Cadastre. Els resultats són impressionants: més de 4.400.000 validacions relacionades amb la tramitació de l’IRPF i 5.700.000 de validacions de l’activitat restant del Ministeri i 4.600.000 del Cadastre.

Bàsicament, els certificats emprats són  els de CERES amb molt poca presència del DNI-e tot i que la seva política d’acceptació és molt amplia i admet els certificats emesos per disset prestadors en la tramitació de l’IRPF, vint en els tràmits de l’AEAT en general, dotze amb els del Cadastre i catorze amb els del Ministeri. No obstant, detecten una clara mancança en la cobertura donada per la certificació digital a les entitats sense personalitat jurídica i, mentre no es desenvolupi l’article 7 de la Llei de signatura electrònica, ho han solucionat amb una plataforma de representacions. En el mateix sentit, han ampliat el ventall d’eines incorporant el sistema de clau concertada per a la confirmació telefònica dels esborranys de les declaracions. D’aquesta manera  augmenten  les vies per arribar a tots els usuaris.

Continuant amb la solució del  codi segur de verificació, que també es troba emparat per la Llei de signatura electrònica, cal destacar que s’ha assignat ja a 700 milions de documents. Concretament, en el període comprés entre octubre de 2009 i octubre de 2010 han assignat 101 milions de codis que funcionen com a signatura en tràmits interns i 91 milions que funcionen com a codificació de documents amb la intenció d’integrar-los en el seu nou sistema de gestió documental.

En resum, es podria dir que el Ministeri d’Economia i Hisenda ha apostat per política àmplia en aquest tema, o sigui, pel màxim de sistemes d’identificació.  El ponent va emfatitzar que “tot gestor de projectes hauria de comprendre que els sistemes que garanteixen la seguretat dels tràmits ofereixen un gran ventall i que cal triar-lo sense por en funció de les necessitats”.
A continuació,  Josep Monterde, cap d’innovació processos i qualitat de l’Ajuntament de Terrassa, va explicar el procés que l’Ajuntament ha implantat en els seus tràmits amb els ciutadans. Aquest projecte ha implicat una completa reenginyeria de processos en la que s’ha analitzat la documentació que es rep, com es rep i per quin canal arriba. Tot això s’ha combinat amb una eina de modelatge de processos que permet publicar els tràmits en línia molt poc temps després d’haver-los definit. També s’ha basat en un ús intensiu d’eines del Consorci AOC com les plataformes e.FACT, e-NOTUM o Via Oberta. I tot això orientat a assolir les exigències de la Llei 11/2007 però també a consolidar l’Ajuntament de Terrassa com a Administració digital entesa com a Administració eficient.

Finalment,  Marta Continente, directora general d’Atenció Ciutadana de la Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència, va exposar els principals punts en què s’ha fonamentat l’èxit dels tràmits oferts pel portal de la Generalitat,  el que es coneix com a model C3CAT. Aquests factors són:

1. Centrar-se en la demanda, és a dir, oferir el que la gent busca i no buscar a la gent per allò que oferim.

2. Implicar  la xarxa de treballadors públics.

3. “Industrialitzar”, tot creant unitats productives amb personal especialitzat en tasques concretes, dedicades a grans volums de feina.

4. Comunicació, molta comunicació, per arribar a la ciutadania i oferir-li els tràmits.

Tocant a la  part de  la signatura electrònica, va insistir  que encara falta molta pedagogia per tal que al  ciutadà no li costi tant d’arribar-hi. Segons la directora general, “aquesta acció s’ha de fer pensant en els usuaris i no considerant que tothom té els nostres coneixements o fracassarem”.

La present edició de les JSe ha estat marcada per una interrelació entre les JSe presencials i les virtuals amb la inauguració de diversos canals d’informació i participació : un nou bloc, el canal JSe al Youtube, un espai a Flicker,  un espai al Twitter i un espai a Slideshare.

Si no veu poder assistir a alguna ponència o la voleu tornar a veure, aquí teniu els enllaços:

“Cal realment preservar les signatures electròniques?” Mecanismes per garantir el valor evidencial dels documents electrònics

Part 1 Part 2 Part 3

“Riscos de seguretat a les administracions públiques”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4

“La nova economia del coneixement i la digitalització de l’administració en un entorn de crisi”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4

“Impacte de les novetats normatives en l’ús dels certificats digitals i de la signatura electrònica per a les AAPP”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4 Part 5

Inauguració i Conferència inaugural
“La identitat a l’era digital: entre la legalitat, la informalitat, l’educació i la comunicació”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4 Part 5 Part 6 Part 7

“La identitat i signatura digital en cloud computing?”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4 Part 5 Part 6

“Tendències de futur dels serveis de certificació digital”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4 Part 5 Part 6 Part 7

“Control de la Privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4

“Usos de la signatura-e en els tràmits amb l’administració: situació actual i tendències”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4 Part 5

“Són els certificats digitals necessaris sempre? Anàlisi de riscos per autenticació i signatura”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4 Part 5 Part 6

“Nous perfils de certificat per a noves necessitats”

Part 1 Part 2 Part 3 Part 4

L’USB que es va lliurar a les Jornades, a banda de servir per obtenir l’idCAT, contenia informació relativa als nostres patrocinadors que us pot ser de gran utilitat: eines de signatura, fullets informatius, catàlegs de productes, etc.

Disposeu de tota aquesta informació a l’enllaç següent : http://www.js-e.cat/site/cat/sponsors.htm

Vau assistir a les Jornades i us agradaria tenir alguna de les presentacions de les sessions a les que vàreu assistir; no vàreu arribar a temps a la presentació d’un ponent que us han comentat que va ser molt interessant; o simplement, no vàreu poder assistir a les Jornades però us agradaria poder donar un cop d’ull a les ponències que s’hi van realitzar. No patiu. Podreu trobar totes les presentacions del programa de les Jornades a un cop de ratolí: Slideshare i també la resta de continguts al nostre web.

Presentacions i títols:

• Jordi Abad : Noves generacions, noves tecnologies, nous reptes socials…
• Ignacio Alamillo : Posant a funcionar les polítiques de signatura electrònica.
• Mario Alguacil : La factura electrònica: impacte organitzatiu.
• Santi Ariste : L’oferta dels usos de la certificació digital: cens d’usos i percepcions de les administracions.
• Jose Aurelio : Situación actual y tendencias en el uso de la firma electrónuica en el Ministerio de Economía y Hacienda.
• Jordi Batlle : Serveis de CESICAT per a les Administracions Locals.
• Neus Bellavista : Autenticació i signatura en l’Ajuntament de Barcelona.
• Alicia Besada : Plataforma Corporativa GSIT de Tramitació en Línia.
• Roman de Blas : Eines intuïtives i de baix cost, per posar la signatura electrònica a l’abast de tothom.
• Jordi Buch : Identificació digital i signatures com a serveis en els diferents models cloud: Tendències i perspectives del fabricant.
• Josep Budi : e-Cambrils. L’Ajuntament en xarxa.
• Oscar Caballero :  Portasignatures Digital: facilitat i eficàcia.
• Laura Cabezas : Poniendo a trabajar las políticas de firma.
• Carme Callés : Via Oberta
• Andreu Castellano : Millorar l’eficàcia de la comunicació amb eines 2.0: El cas de la CMT.
• Ismael Cerdà : La carpeta personal de Salut.
• Agustí Cerrillo : L’impacte de la recent normativa catalana en els certificats digitals i la signatura electrònica.
• Magi Collboni : Identitat digital i signatura electrònica en Cloud Computing.
• Marta Continente : Ús dels certificats digitals a l’oficina virual de tràmits.
• Juan Carlos Cruellas : Posant a treballar les polítiques de signatura.
• Antoni Dàvia : Adequació d’infraestructures per a l’administració electrònica.
• Cristeta Domènech : Projecte d’anàlisis, millora i redisseny de processos de la DGMA.
• Albert Esplugas : La nova economia del coneixement i la digitalització de l’administració en un entorn de crisi.
• Antoni Figueroa : Integració de la signtura en un BPM.
• Juan Freire : La identitat en la era digital: entre lo legal, lo informal, la educación y la comunicación.
• César García : Com puc signar des de tot arreu i en tot moment? Signatura mòbil.
• Eugenio García : Usabilidad de los certificados de firma electrónica en movilidad del SPEE
• Marc Giró : Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Nous perfils de certificat per a noves necessitats.
• Jordi Graells : Privacitat 2.0
• Antoni Gutiérrez :  eSignatura
• Jordi Herrera : Privacitat en les xarxes socials: més enllà de la informació individual.
• Roser Latorre : El Projecte 3 en 1: digitalitzar, autenticar, conservar.
• Carlos Lloveres :EL tractament de la signatura electrònica i dels certificats digitals en les Lleis 26/2010 i 29/2010: una visió local.
• Jesús Luna : Cloud Security Alliance: Esfuerzos industriales para proveer seguridad al cloud.
• Maximino Linares : Criterios legales de adminisón por las administraciones públicas de firmas electrónicas sin certificado electrónico.
• Alberto López : Los certificados electrònicos en la administración pública: ¿Solución o pesadilla?.
• Enrique Lores : La identitat i la signatura digital en cloud computing.
• Ceferino Madero : E-fact y la implantación de la firma electrónica en la aprovación de facturas.
• Joan Martín : Administració electrònica: Un nou entorn de tramitació i noves eines de gestió.
• Enric Martínez : Tramitació Telemàtica de Màquines Recreatives.
• Ruben Martínez : Impacto de las novedades normativas en materia de e-firma (ámbito estatal).
• Jordi Masfarne : Referencias Adobe LiveCycle ES.
• Mercé Mestre : Certificats a l’Ajuntament de Barcelona.
• Joaquim Mestres : Genesys. Sistema d’informació per a l’administració pública.
• Montaña Merchan :  Identificación y firma. CERTICA
• Juan Miguel Velasco : Servicios de autenticación y firma móvil Cloud de Telefónica.
• Raimon Nualart : “Demo” plataforma iArxiu.
• Rafael Olaeta : Presentació de la carpeta del Professional.
• Francesc Oliveras : La identitat i la signatura electrònica en el projecte comú d’e-Administració a les universitats públiques catalanes i la UOC.
• Laura Prats : El análisis de riesgos: aplicación en los servicios de la administración pública.
• Josep Pocurull : Com expliquem l’idCAT als usuaris de l’OAC de Granollers.
• Albert Pujol : Serveis de seguretat del CESICAT per a les administracions locals.
• Jordi Quesada : Usabilitat, seguretat i mobilitat.
• Anton Queralt : Reptes per valirar l’ús de la signatura electrònica.
• Pablo Rodriguez : Gestión documental, Firma electrónica y E-Factura en la gestión económica.
• Antoni Roig : Control de la privadesa en les xarxes socials: utopia o realitat?
• Xavier Ruiz : Portasignatura i arxiu electrònic fent servir AlFresco.
• David Sánchez : ABSIS. Fem realitat l’administració sense papers.
• David Sancho : Política d’identificació a l’Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.
• Joan Soler : Preservar signatures electròniques?: Dilemes i propostes a l’Ajuntament de Terrassa.
• Remo Suppi : Possibilitats tecnològiques sobre la preservació de documents electrònics autèntics.
• Pere Vilagut : Porta-Signatures de l’Ajuntament de Barcelona.
• Alejandro Zamarriego : Plataforma de i-Administració Sadiel Administració Local.